FacebookTwitter
Corazón alado

Corazón alado

Miguel Hernández

Pocas veces en la historia de la literatura se ha producido una fusión tan completa entre vida y poesía como…

El arca de la isla

El arca de la isla

Miguel Aranguren

Una novela, un viaje, una aventura… Mario recibe una llamada telefónica en mitad de la noche: sus padres acaban de…

El Tragaluz

El Tragaluz

Antonio Buero Vallejo

El tragaluz comienza como una obra de ciencia ficcion. Dos investigadores pertenecientes a un futuro muy lejano se dedican a…

Un soñador para un pueblo

Un soñador para un pueblo

Antonio Buero Vallejo

Desde su llegada al trono de España, Carlos III dió un impulso decisivo al programa de reformas que los Borbones…

Cry Freedom

Cry Freedom

John Briley

They said Steve Biko was a man of violence; then why did he talk of peace? They said he wanted…

El amor más grande, Madre Teresa

El amor más grande, Madre Teresa

Madre Teresa

El amor más grande presenta la sabiduría esencial de la Madre Teresa, la exposición más accesible e inspiradora de sus…

La hija del ministro

La hija del ministro

Miguel Aranguren

Una misteriosa y aristocrática anciana fallece en su magnífica casa del paseo marítimo de Las Arenas. Aunque siempre la ha…

La ventana discreta

La ventana discreta

Antoni Puigverd

Las reflexiones más personales del autor en un año abstracto, que se desgrana en meses y estaciones según el reloj…

Hachiko. El gos que esperava

Hachiko. El gos que esperava

Lluís Prats

El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relació entre el professor i l'Hachiko, el…

La marinada sempre arriba

La marinada sempre arriba

Lluís Foix

"El futur de les persones no està escrit, sinó que s'inventa dia a dia. Però l'arrelament a la terra, a…

Sense and Sensibility

Sense and Sensibility

Jane Austen

'Dear, dear Norland, how sad I am to leave you!' Marianne said on their last evening in Norland Park. 'I…

Great Expectations

Great Expectations

Charles Dickens

Pip is an orphan being raised by his tyrannical, ill?tempered sister and her kind and warm husband Joe, the local blacksmith.…

Frontpage Slideshow | Copyright © 2006-2015 JoomlaWorks Ltd.

La literatura es concreta en l'escriptura. La literatura és un art que, com a material, fa servir la paraula. I ara us diré una sàvia obvietat: una novel·la són paraules. Ho deia Mercè Rodoreda i no em canso de repetir-ho: una novel·la són paraules.

Aquest és el secret, la joia, la màgia de la literatura i reivindico aquesta oportunitat, ara que us tinc segrestats aquí, per parlar-vos d'aquest miracle. Que comença amb la lectura. Quan un text et commou, quan una història llegida arrela dins teu; quan un poema ben dit t'enrampa; quan vius amb els personatges d'una novel·la com si fossin vells coneguts, estàs tastant el poder transformador de l'art. …

Jaume_Cabr

En el moment que decideixes explorar en l'escriptura, esperonat pel plaer i l'enriquiment proporcionat per la lectura, t'adones que el camí és molt llarg. Sóc escriptor perquè un dia vaig llegir uns contes d'Andrei Platònov que em van commocionar. Sóc escriptor perquè en reconèixer el trasbals, vaig voler esbrinar-ne les causes. I vaig rellegir, analitzar, racionalitzar la lectura. El resultat, que estava cantat, em va sorprendre; tot: anhels, il·lusions, intriga, tristeses, alegries, ens és donat pel miracle de la paraula transformada; de la paraula en tensió; de la paraula dita amb intencionalitat artística. Llavors vaig comprendre què volia dir "una novel·la són paraules". I vaig entendre què diferencia un text d'un text literari: la intencionalitat del

llenguatge, la voluntat estilística, l’estil.

Extret d’un parlament de Jaume Cabré al Palau de la Música Catalana - Barcelona, 14 de juny de 2010

Avui l’espectacle és ofert de manera múltiple i simultània, i origina confusió de veus, fragmentació de realitats i mirades, és trencador de l’ordre sintàctic que atorga sentit a la narrativitat i mena a la confusió. Una imatge d’això la tenim en la pràctica del zàping televisiu, constructor d’una no-narrativitat. D’una espasmòdica fragmentació de fragments, d’un sense sentit. En definitiva, ens hem creat un món que origina soroll, i on cal fer un esforç per a mirar d’entendre alguna cosa amb sentit.

És en aquest medi que la lectura viu i perviu. I és en aquest medi en el que ens cal educar per a la lectura. La lectura exigeix educar l’actitud davant el llibre. És el lector que amb el seu treball interpretatiu, de lectura, atorga vida al text. Si a l’espectacle d’avui li exigim immediatesa, resultats immediats, ens cal aprendre que la lectura pot donar un profit lent o a llarg termini; si a l’espectacle li exigim rapidesa, la lectura vol lentitud; si l’espectacle el volem lleuger, superficial, la lectura exigeix porositat i profunditat; si l’espectacle el rebem generalment en comunitat, la lectura l’acostumen a practicar de forma individual.

Ens cal, doncs, educar uns valors que socialment no són valorats, ni tan sols tinguts en compte: la soledat del lector, l’atenció al text, l’atenció a nosaltres mateixos en quant lectors, la profunditat, la lentitud...

Francesc Garreta

(Publicat a Aloma, Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna)


Mercè Rodoreda

Entrevista a Mercè Rodoreda per Joaquim Soler Serrano, programa A fondo de RTVE

Por qué leer a los clásicos Agatha Christie Heinrich Von Kleist

A propósito de un libro póstumo de Italo Calvino

portada_quijote… Para Calvino, sólo durante la estancia en el colegio puede "imponerse", con métodos imaginativos, leer los clásicos. Estas lecturas primerizas servirán como trampolín para que cada lector, más adelante, descubra desinteresadamente "sus" autores y lecturas favoritas, sabiendo que "las elecciones que cuentan son las que ocurren fuera o después de cualquier escuela". Porque los clásicos atraen cuando entre ellos y el lector se establece una relación personal basada en el amor, y no en el deber o el respeto.

Para el escritor italiano, lo más sobresaliente de un clásico es su "efecto de resonancia". De ahí que Italo Calvino no considere como clásicos sólo a los libros de la antigüedad, sino a cualquier obra con una clara tendencia a la universalidad, aunque esté escrita para unos lectores concretos de un país determinado. El Quijote es uno de los muchos libros que reúnen estas características: a pesar de las intenciones particulares, el mensaje del Quijote no se cierra en los lectores españoles del siglo XVII, sino que sigue siendo universal, vigente, actual (y lo será también para futuros lectores). Y hemos puesto un ejemplo típico, indiscutible, pero lo mismo podríamos decir de novelas contemporáneas que han sabido acertar en su "efecto de resonancia" (El Señor de los Anillos sería un buen ejemplo). Por lo tanto, no es esencial la antigüedad, ni siquiera el empleo de un estilo clasicista, ni la supuesta autoridad moral.

Firmado por Adolfo Torrecilla

Fecha: 17 Febrero 1993 ACEPRENSA

Alumnas de 2º de Bachillerato del Colegio Pineda se reunen para una tertulia literaria con motivo del 400 aniversario de la primera edición en Madrid de Don Quijote de la Mancha.

 

120th Anniversary of the Birth of Agatha Christie.

Agatha_CAgatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan(September 15th, 1890 – January 12th, 1976), known as Agatha Christie, was a well known British writer of detective novels. She also wrote romantic novels under the pseudonym of Mary Westmacott, but is better known as Agatha Christie and as the Queen of Crime.Christie published more than 80 novels and plays, mainly closed room dramas and situations where the principle characters intervene. Hercules Poirot and Miss Marple were two such principle characters, both are widely known. Although she liked to vary the established form of the detective story (one of her first books, The Murder of Roger Ackroyd, is famous for its surprising outcome [ending]), she was scrupulous in playing fair with the reader by making sure to give all the information necessary to solve the mystery.The majority of her novels and stories have also been made into film, some more than once, for example Murder on the Orient Express and Death on the Nile.

Scenes with legendary actresses Bette Davis, Maggie Smith and Angela Lansbury from Death on the Nile, 1978, Part 3

Death on the Nile (1978)

Director: John Guillermin

Writers: Agatha Christie (novel) Anthony Shaffer (screenplay)

Starring:

Peter Ustinov... Hercule Poirot

Bette Davis... Marie Van Schuyler

Angela Lansbury... Salome Otterbourne

Mia Farrow... Jacqueline De Bellefort

Maggie Smith... Miss Bowers

Jack Warden... Doctor Ludwig Bessner

David Niven... Colonel Johnny Race

...

 

Frankfurt am Oder , Brandenburg, 18 Oktober 1777 – Kleiner Wannsee , Postdam, 21 November 1811.

Heinrich2011 jährt sich das Todesjahr des gro?en deutschen Dichters Heinrich von Kleist zum zweihundertsten Mal.

Preu?ischer Dramatiker, Erzähler, Lyriker und Publizist. Er ist bekannt vor allem für das historische Ritterschauspiel Das Käthchen von Heilbronn, seine Lustspiele Der zerbrochene Krug und Amphitryon, das Trauerspiel Penthesilea sowie für seine Novellen Michael Kohlhaas und Die Marquise von O…

Romantik, Klassik und Aufklärung waren für ihn nicht nur literarische Komponenten, sondern real wirkende Kräfte eigener Charaktergestaltung.

Er bewegt sich zwischen Leidenschaft und Recht, Seelenanalyse, menschlicher Existenz, tiefe Pessimismus.

 

Epitaph : Nun, o Unsterblichkeit, bist du ganz mein.

( I ara inmortalitat, ja ets meva)

Isabel Ayala, profesora de alemán de Educación Secundária del Colegio Pineda, lee unas cartas del escritor romántico Heinrich Von Kleist, con motivo de los 200 años de su muerte.

maragall_1890Joan Maragall va participar en el projecte de creació d’una llengua literària que havia de superar, d’una banda i en paraules de Riba, l’artificiositat del «barroquisme del banal i del pintoresc» i el col·loquialisme més o menys descordat del «català que ara es parla» i, d’una altra, la grandiloqüència romàntica. Una llengua literària que, a part de respondre al gastament de les fórmules anteriors, havia d’acusar el fort impacte de les poètiques realista i, sobretot, naturalista i que, des de posicions molt diferents, tendiria a reproduir fidelment la realitat circumdant. Però no totes les realitats en què es movien els escriptors eren les mateixes. La d’Apel·les Mestres, per exemple, és diferent no tan sols de la del Verdaguer i el Costa i Llobera dels anys vuitanta i noranta del segle passat, sinó també de la de Ruyra, Casellas i Català i aquestes, al seu torn, són diferents de les de Rusiñol i Maragall. I no cal parlar de les distàncies entre aquestes realitats i les de la generació noucentista (Carner, Guerau de Liost), emparades sota l’aparell ideològic de la Lliga i estimulades per les institucions que en depenien (Institut d’Estudis Catalans, Mancomunitat de Catalunya etc.).

 

Glòria Casals: “La llengua de Joan Maragall i la filologia”, Revista de Catalunya, núm. 64, juny 1992, ps. 134-145.

Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
 
 
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
 
 
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
 
 
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll
I am the master of my fate:

I am the captain of my soul

William Ernest Henley

Libroforo Excelència Literària

Aquel verano | Miguel Aranguren

El mes de novembre, les alumnes inscrites a Excelencia Literaria treballaran i participaran al libroforo  de Aquel verano de Miguel Aranguren.

Jocs Florals 2015

Vicenç Villatoro

Periodista i escriptor

Vicenç Villatoro Lamolla nascut a Terrassa al gener de 1957. És escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informacion.
De la seva trajectòria professional podem destacar:
Director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió director del Institut Ramon Llull, ha treballat a tots els mitjans de comunicació. Ha estat Director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
També ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.
Villatoro ha desenvolupat una fructífera carrera com a escriptor y ha publicat entre d’altres novel•les: Memòria del traïdor, La claror de juliol, Un home que se’n va... algunes traduïdes al castellà, francès, alemany i italià. També és autor de llibres de poesies, de divulgació, d’assaig polític com de lletres de cançons i guions cinematogràfics.
 

Ramon Llull

Any Espriu

Any Espriu

Sinera és un anagrama d’Arenys de Mar, vila on Espriu va passar llargs estius de la seva infantesa i llegir-lo, em recorda el meu poble d’estiueig on, des de petita, em relaxo i sóc capaç d’oblidar-me de tot el que m’envolta. És allà on trobo la pau i la calma, sentiments que em recorden a allò que deuria sentir l’autor davant el seu poble d’estiueig, Arenys de Mar.

Marina Sorribas

Cementiri de Sinera

 

21ns Jocs Florals Pineda

Parlament de l' Anna M. Vilallonga, professora de la Universitat de Barcelona amb motiu del lliurament de premis del 21ns Jocs Florals del Col·legi Pineda.

 

 

Alumnes de 4rt d'ESO reciten poemes durant l'acte d'oberture dels Jocs Florals 2013 del Col·legi Pineda.

 

Visita escola alemanya

La professora Jackeline Berger-Ponce amb alumnes de llengua castellana de Peter Paul Cahenoly Schule de Limburg (Alemanya) han visitat el col•legi Pineda de Barcelona on van fer un intercanvi amb les alumnes d’alemany de Pineda. 

Classics' chatting

Professores de llengua anglesa de Primària del Col·legi Pineda comenten la necessitat de llegir obres clàssiques d'autors anglesos.

Un trampolí ple d'oportunitats

Generalitat de Catalunya: Departament d'Ensenyament

La Sra. Alba Espot i Faixa, Directora General d'Ensenyament Infantil i Primària de la Generalitat de Catalunya, ha visitat Pineda i ha accedit a respondre unes preguntes per la pàgina feelbook.


La Sra. Mónica Pereña, Subdirectora de Llengua i Plurilingüisme del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha visitat Pineda i la web www.feelbook.cat En el vídeo ens parla de L'Impuls de la Lectura que impulsa des del seu Departament.

Links interessants

 

aceprensa

mil_lecturas

 palabra

Librerías Troa

Per què llegir?

Núria Pradas, escriptora de literarura infantil i juvenil, ha visitat el Col·legi Pineda i ha accedit a dir unes paraules d'encoratjament als visitants de la pàgina www.feelbook.es

Jocs Florals 2012 Col·legi Pineda. Paraules de l'escriptora Núria Pradas en el lliurament de premis.


Alumnes de Batxillerat del Col·legi Pineda han presentat aquests vídeos per la pàgina feelbook.cat

 

Copyright © 2013 - Feelbook.es / Feelbook.cat - All Rights Reserved. - Col·legi Pineda, Carrer dels Joncs, 1 08902 L'Hospitalet de Llobregat T. 93 263 79 90

Responsable: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.