FacebookTwitter
Corazón alado

Corazón alado

Miguel Hernández

Pocas veces en la historia de la literatura se ha producido una fusión tan completa entre vida y poesía como…

El arca de la isla

El arca de la isla

Miguel Aranguren

Una novela, un viaje, una aventura… Mario recibe una llamada telefónica en mitad de la noche: sus padres acaban de…

El Tragaluz

El Tragaluz

Antonio Buero Vallejo

El tragaluz comienza como una obra de ciencia ficcion. Dos investigadores pertenecientes a un futuro muy lejano se dedican a…

Un soñador para un pueblo

Un soñador para un pueblo

Antonio Buero Vallejo

Desde su llegada al trono de España, Carlos III dió un impulso decisivo al programa de reformas que los Borbones…

Cry Freedom

Cry Freedom

John Briley

They said Steve Biko was a man of violence; then why did he talk of peace? They said he wanted…

El amor más grande, Madre Teresa

El amor más grande, Madre Teresa

Madre Teresa

El amor más grande presenta la sabiduría esencial de la Madre Teresa, la exposición más accesible e inspiradora de sus…

La hija del ministro

La hija del ministro

Miguel Aranguren

Una misteriosa y aristocrática anciana fallece en su magnífica casa del paseo marítimo de Las Arenas. Aunque siempre la ha…

La ventana discreta

La ventana discreta

Antoni Puigverd

Las reflexiones más personales del autor en un año abstracto, que se desgrana en meses y estaciones según el reloj…

Hachiko. El gos que esperava

Hachiko. El gos que esperava

Lluís Prats

El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relació entre el professor i l'Hachiko, el…

La marinada sempre arriba

La marinada sempre arriba

Lluís Foix

"El futur de les persones no està escrit, sinó que s'inventa dia a dia. Però l'arrelament a la terra, a…

Sense and Sensibility

Sense and Sensibility

Jane Austen

'Dear, dear Norland, how sad I am to leave you!' Marianne said on their last evening in Norland Park. 'I…

Great Expectations

Great Expectations

Charles Dickens

Pip is an orphan being raised by his tyrannical, ill?tempered sister and her kind and warm husband Joe, the local blacksmith.…

Frontpage Slideshow | Copyright © 2006-2015 JoomlaWorks Ltd.

L'essencial és invisible als ulls

El Petit Príncep és l’obra més coneguda de l’escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944). Va ser publicada l’abril de 1943, en anglès i francès, per l’editorial nord-americana Reynal & Hitchcock. L’editorial francesa Éditions Gallimard va imprimir l’obra el 1946 després de l’alliberament de França.

El manuscrit original, un conte filosòfic dedicat a Léon Werth, dividit en 27 capítols que expliquen les aventures d’El Petit Príncep, es conserva a la Biblioteca Pierpont de Nova York (EUA) i de l’evolució de l’obra en el procés creatiu en donen testimoni diversos manuscrits o dactilografiats que s’han conservat.

El Petit Príncep és l’obra literària francesa més coneguda al món. És el llibre no religiós més llegit i i ha estat traduït a més de 265 idiomes inclòs el Braille, se n’han fet més de 1.300 edicions i se n’han venut més de 145 milions de còpies.

La commemoració dels 70 anys d’El Petit Príncep ens recorda el missatge universal que ens va deixar Antoine de Saint-Exupéry: no oblidar l’infant que vam ser. I ens convida a recordar el que significa descobrir el món, reflexionar i qüestionar les coses, rebutjar la injustícia, acceptar l’altre pel que és i no pel que representa, respectar la natura i no oblidar-nos de perdre una mica el temps contemplant la bellesa d’una flor.

El personatge intemporal de Saint-Exupéry s’ha convertit en una icona portadora de valors positius i actuals: la pau, la protecció del planeta, la protecció de la infància, la tolerància, l’intercanvi cultural, i el dret a l’educació.

font: Gencat.cat

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

 

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

 

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser un estel
que et fa de guia.

 

Aquest poema pertany a l’escriptora sanfeliuenca, Joana Raspall i Juanola a qui commemorem els cent anys del seu naixement. Tota la seva vida ha estat molt vinculada a la llengua i cultura catalanes ja que a més de llicenciar-se en biblioteconomia, va promoure una campanya des de la revista Claror demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat. Durant la guerra civil espanyola aconseguí salvar molts exemplars de llibres catalans de la seva destrucció. Finalitzada la guerra, va reprendre la seva activitat literària, ja que com ella afirma amb contundència: “ells van decidir que el català no, però jo vaig triar el català, sí” A més va oferir la possibilitat d’ensenyar català a tothom que s’adreçava a casa seva.

Pel que fa la seva obra literària, destaquen una gra col·lecció dem poemes infantils d’una gran vitalitat. Qualsevol element, objecte, sensació e s el punt de partida per a la creació d’un poema. Tots ells transmeten un missatge, un sentiment, un valor, com és el cas del poema que encapçala l’ escrit.

El terme Decadència va començar a fer-se sevir pels homes de la Renaixença per designar el període que comprèn els s. XVI, XVII i XVIII i s’ha seguit utilitzant al llarg de la història a tots el llibres de text. A grans trets, aquest concepte fa referència a un període que en el qual el català com a llengua literària pateix una davallada enfront el castellà, que viu durant aquests segles el seu “Segle d’Or”.
No obstant això, hi ha factors que demostren que no és pertinent l’ús del terme Decadència per referir-nos a la literatura catalana d’aquest segles. En primer lloc, no podem estudiar un període literari en relació amb els altres, si bé és cert que sovint ho fem per veure’n les similituds o les diferències, això manca de sentit quan ho fem en relació a la producció. Aquesta producció està sotmesa a factors històrics i culturals i, per tant, s’ha d’estudiar encabida dins del seu context propi. En segon lloc, no és de sentit comú que nosaltres mateixos anomenem aquest període Decadència, ja que totes les altres llengües tenen períodes on la seva producció literària disminueix i no per això la desprestigien anomenant aquesta època “Decadència”.
Finalment, no podem oblidar que d’aquest període sorgiren autors i obres catalanes d’una gran importància, com ara Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, La Vesita de Joan Ferrandis d’Herèdia, els sonets del Rector de Vallfogona o el teatre de Francesc Fontanella, sense oblidar autors nostres que escriviren en llatí.
Deborah Jubierre
Vallfogona

Anna Maria Villalonga és professora de literatura a la Universitat de Barcelona, investigadora i escriptora. Ha accedit a feelbook.es i ens parla del període de l'anomenada "decadència" en la història de la literatura catalana.

EspriuespriuSota el lema "ens mantindrem fidels" s'inicia aquest any 2013 l'Any Salvador Espriu. Aquest autor, nascut a Santa Coloma de Farnés el 1913, és considerat un dels escriptors més importants de la postguerra i un dels renovadors, juntament amb d'altres autors, de la prosa catalana del moment.

Tot i que es va a donar a conèixer com a narrador, també va conrear el teatre i la poesia, gènere pel qual assolí un gran reconeixement ja no només en l'àmbit de la literatura catalana sinó també en l'àmbit de la literatura universal. Tot i que Espriu té una producció literària força extensa, algunes de les seves obres més destacades són: "Primera història d'Esther", "Laia", "La pell del brau", "Cementiri de Sinera" i "Llibre de Sinera".

Per la seva voluntat de dotar la llengua catalana del rigor i la importància que mereixia, Salvador Espriu va esdevenir un símbol de les reivindicacions de Catalunya i va passar a ser considerat la veu del poble.

Espriu fou un dels primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va guanyar diversos premis, entre ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or tant de Catalunya com de la ciutat de Barcelona. A més a més, va estar proposat diverses vegades per el premi Nobel.

In September 2012 it was celebrated the 75th anniversary of The Hobbit's publication. The novel by Oxford professor JRR Tolkien was published in 1937, and has since sold 100 million copies and been translated into almost fifty languages.

The celebration precedes the Tolkien event of the year, the release of Lord of The Rings director Peter Jackson's film of The Hobbit on December 14 in the UK.

In the book a curious Hobbit, Bilbo Baggins is swept into a quest to reclaim the lost Dwarf Kingdom of Erebor from the fearsome dragon Smaug. Approached out of the blue by the wizard Gandalf the Grey, Bilbo finds himself joining a company of thirteen dwarves led by the legendary warrior, Thorin Oakenshield. Their journey will take them into the Wild; through treacherous lands swarming with Goblins and Orcs, deadly Wargs and Giant Spiders, Shapeshifters and Sorcerers. Although their goal lies to the East and the wastelands of the Lonely Mountain first they must escape the goblin tunnels, where Bilbo meets the creature that will change his life forever ... Gollum. Here, alone with Gollum, on the shores of an underground lake, the unassuming Bilbo Baggins not only discovers depths of guile and courage that surprise even him, he also gains possession of Gollum's "precious" ring that holds unexpected and useful qualities ...

Montse García García

Profesora de Lengua Inglesa en Secundaria

 

¿Que si tinc consciència d'escriptor? Si la consciència es pot confondre amb les ganes, us responc rotundament que sí. 
(Lluís Busquets i Grabulosa. "Pere Calders, contista, burleta i divertit", El Correo Catalán, 20 de maig 1978.)

pere-calders2
Pere Calders amb la medalla commemorativa del 25è aniversari del Col·legi Pineda

     Pere Calders hauria fet cent anys enguany. Va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i morí a la mateixa ciutat l'any 1994. Són molts els actes que s'estan realitzant durant tot l'any per acostar-nos a aquest gran autor de la llengua catalana del segle XX. Escriptor i dibuixant, Pere Calders és conegut sobretot com a contista. Autor d'obres com Cròniques de la veritat oculta o Invasió subtil i altres contes, crea una literatura plena d'ironia, d'absurd, d'atzar i d'imprevist, alhora que juga amb els límits d'una versemblança que es mou entre la realitat i la ficció. Pere Calders guanyà diversos premis entre els quals destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Periodisme.

Amb motiu del seu centenari l'escola Pineda desitja fer-li un petit homenatge amb diverses activitats realitzades per les alumnes del centre. Esperem que us agradin!

Deborah Jubierre
Professora de llengua i literatura catalana 

Oferim una joia literària per als lectors de feelbook

Al professorat, als alumnes i als pares d'alumnes

Escrit de Pere Calders amb motiu del 25è aniversari del Col·legi Pineda:

Les meves dues avies (la paterna i la materna) eren del Vallès i pertanyien a famílies pageses. Totes dues es deien Anna i s'avenien molt, a desgrat d'unes inevitables i petites diferències de criteri que no havien enterbolit mai l'estimació que es professaven. Per exemple, l'àvia materna solia dir: "no hi ha res pitjor que fer-se vell". I l'avia paterna li responia: "Si que n'hi ha. Es pitjor no arribar-hi".

Jo les escoltava sense entendre ben bé de què anava, perquè en aquells temps era un nen amb escàs enteniment de futur. Però vet aquí que, com qui no vol la cosa, m'he fet gran sense gairebé adonar-me'n, degut a una vida plena d'incidències. I ara resulta que soc mes vell que les meves avies en l'època que les evoco, i penso sovint en la seva discrepància pel que fa a la vellesa. En casos així, és inevitable de prendre partir, i a mi em passa que, en meditar sobre això que en diem l'edat provecta, em desconcerten sentiments contradictoris. O potser no, perquè acabo trobant que cada una de les meves parentes tenia la seva part de raó...

 

D'una banda, envellir comporta pagar uns tributs, es van deixant coses pel camí. Aquest fet ha estat la causa, gairebé principal, de privar-me avui del plaer de la vostra companyia m'hauria agradat moltíssim donar-vos les gracies personalment per l'alt honor que em feu en haver-me designat president dels vostres Jocs Florals, en una ocasió tan entranyable com ho és la de celebrar el 25è aniversari de la vostra Escola. Vint-i-cinc anys al servei de l'educació constitueixen un veritable record.

En altres ocasions i en altres àmbits, m'han fet el favor d'atorgar-me honorances que m'han proporcionat goigs inoblidables, però us asseguro que aquesta per la qual us regracio, ara és de les mes estimades.

En un suposat tribunal que portés la vellesa a judici, la defensa atribuiria als estralls del temps l'afebliment de la capacitat de complir paraules donades i compromisos contrets. Provaria d'utilitzar-ho com a atenuant. En canvi, l'acusació al·legaria que no s'hi valen excuses i que allò promès constitueix deute. Si em deixaven opinar a mi, com a reu, diria que hi ha una mica de tot, i que en el meu cas concret, l'edat avançada m'ha permès de veure realitzats alguns somnis d'amor al nostre país com els que ha dut a terme la vostra Escola. La feina que heu fet permet de mantenir moltes esperances. Heu contribuït a salvar coses que en alguns moments semblaven perdudes per sempre i que son indispensables per a la nostra supervivència com a poble. I ho heu fet amb una tenacitat, una abnegació i una eficàcia admirables. Sense menystenir -ni caldria dir-ho- un esperit de sacrifici que, afortunadament per a tots nosaltres, es veu recompensat avui per uns resultats que ja son ben tangibles.

Tal com ho expresseu en el vostre dossier, el Projecte Educatiu no ha estat únicament innovador des del punt de vista pedagògic, sinó que contribueix (permeteu-me de transcriure-ho literalment) "un cas d'autèntica vertebració social". Es un factor basic. Sense aquesta "autentica vertebració social" l'esdevenidor de Catalunya no tan sols seria incert: potser ni tindríem esdevenidor.

Aquí he de retornar als avantatges que dec a la vellesa. He viscut prou per comprovar que us assisteix un encert mereixedor de la reconeixença de tot el nostre poble i estic segur que ningú no us la regatejarà. Per això, i per tota la resta, us prego que accepteu la meva cordial felicitació, acompanyada (com sol dir en Miquel Desclot) d'una "abraçada de molts braços".

Ah! I això no ho puc evitar: m'autofelicito per la medalla que m'heu concedit, per les atencions rebudes i perquè espero que em considerareu, ara i per sempre més, un membre del vostre equip. Gracies, moltíssimes gracies a tots vosaltres!

firma pere_calders

Libroforo Excelència Literària

El arca de la isla

El arca de la isla | Miguel Aranguren

El mes de novembre, les alumnes inscrites a Excelencia Literaria treballaran i participaran al libroforo  de El arca de la isla Miguel Aranguren.

Jocs Florals 2015

Vicenç Villatoro

Periodista i escriptor

Vicenç Villatoro Lamolla nascut a Terrassa al gener de 1957. És escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informacion.
De la seva trajectòria professional podem destacar:
Director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió director del Institut Ramon Llull, ha treballat a tots els mitjans de comunicació. Ha estat Director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
També ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.
Villatoro ha desenvolupat una fructífera carrera com a escriptor y ha publicat entre d’altres novel•les: Memòria del traïdor, La claror de juliol, Un home que se’n va... algunes traduïdes al castellà, francès, alemany i italià. També és autor de llibres de poesies, de divulgació, d’assaig polític com de lletres de cançons i guions cinematogràfics.
 

Ramon Llull

Any Espriu

Any Espriu

Sinera és un anagrama d’Arenys de Mar, vila on Espriu va passar llargs estius de la seva infantesa i llegir-lo, em recorda el meu poble d’estiueig on, des de petita, em relaxo i sóc capaç d’oblidar-me de tot el que m’envolta. És allà on trobo la pau i la calma, sentiments que em recorden a allò que deuria sentir l’autor davant el seu poble d’estiueig, Arenys de Mar.

Marina Sorribas

Cementiri de Sinera

 

21ns Jocs Florals Pineda

Parlament de l' Anna M. Vilallonga, professora de la Universitat de Barcelona amb motiu del lliurament de premis del 21ns Jocs Florals del Col·legi Pineda.

 

 

Alumnes de 4rt d'ESO reciten poemes durant l'acte d'oberture dels Jocs Florals 2013 del Col·legi Pineda.

 

Visita escola alemanya

La professora Jackeline Berger-Ponce amb alumnes de llengua castellana de Peter Paul Cahenoly Schule de Limburg (Alemanya) han visitat el col•legi Pineda de Barcelona on van fer un intercanvi amb les alumnes d’alemany de Pineda. 

Classics' chatting

Professores de llengua anglesa de Primària del Col·legi Pineda comenten la necessitat de llegir obres clàssiques d'autors anglesos.

Un trampolí ple d'oportunitats

Generalitat de Catalunya: Departament d'Ensenyament

La Sra. Alba Espot i Faixa, Directora General d'Ensenyament Infantil i Primària de la Generalitat de Catalunya, ha visitat Pineda i ha accedit a respondre unes preguntes per la pàgina feelbook.


La Sra. Mónica Pereña, Subdirectora de Llengua i Plurilingüisme del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha visitat Pineda i la web www.feelbook.cat En el vídeo ens parla de L'Impuls de la Lectura que impulsa des del seu Departament.

Links interessants

 

aceprensa

mil_lecturas

 palabra

Librerías Troa

Per què llegir?

Núria Pradas, escriptora de literarura infantil i juvenil, ha visitat el Col·legi Pineda i ha accedit a dir unes paraules d'encoratjament als visitants de la pàgina www.feelbook.es

Jocs Florals 2012 Col·legi Pineda. Paraules de l'escriptora Núria Pradas en el lliurament de premis.


Alumnes de Batxillerat del Col·legi Pineda han presentat aquests vídeos per la pàgina feelbook.cat

 

Copyright © 2013 - Feelbook.es / Feelbook.cat - All Rights Reserved. - Col·legi Pineda, Carrer dels Joncs, 1 08902 L'Hospitalet de Llobregat T. 93 263 79 90

Responsable: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.